Hui, 3/1/2012, notícia en el periòdic digital L'Informatiu.
COINCIDEIX AMB EL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT
Sanchis Guarner inèdit
Coincidint amb nombrosos aniversaris, es publica 'La Albufera de Valencia. Estudio del habla y la cultura popular', l’única traducció de Sanchis Guarner que ha vist fins ara la llum. L’edició, a cura de Vicent Ferran García Perales i Heike Soennecken, rescata dels arxius la traducció que féu el gramàtic valencià de 'Die Albufera von Valencia. Eine volkskundliche Darstellung', de l’alemany Max Thede, un dels millors estudis d’etnografía valenciana, publicat el 1933.
CARLES FENOLLOSA. 03 gener 2012
Temps d’aniversaris. Enguany es compleix el I Centenari de la cessió al cap i casal de l’Albufera i la Devesa de València per part de la Corona d’Espanya, el 25 aniversari de la declaració d’aquesta com a Parc Natural, i, per altra banda, el I Centenari del naixement i el XXX aniversari de la mort de Manuel Sanchis Guarner. La cruïlla d’efemèrides ha estat aprofitada per l’editorial Denes i els professors Vicent Ferran García Perales i Heike Soennecken per a rescatar de les foscors dels arxius un inèdit de l’il•lustre gramàtic valencià. És La Albufera de Valencia. Estudio del habla y la cultura popular, l’acurada traducció que féu Sanchis Guarner de l’original alemany Die Albufera von Valencia. Eine volkskundliche Darstellung, de l’alemany Max Thede, aparegut en 1933, “el mejor estudio de Etnografía valenciana publicado hasta el presente”, com deia el mateix Sanchis.
“La cultura és de vegades un cadàver, i aquest llibre aporta moltes dades rescatades de la mort”, recorda el professor García Perales
“Volíem facilitar al gran públic un material inèdit”, comenta García Perales, autor, juntament amb la professora Soennecken, de l’edició i l’aprofundida introducció de l’obra. Inèdita i important, ja que es tracta d’una obra cabdal per a completar la figura de l’autor de La llengua dels valencians, perquè “ens permet conèixer per primera vegada la faceta de traductor de Sanchis, fins ara no localitzada mentre que, alhora, és una aportació bibliogràfica importantíssima de materials sobre l’Albufera que en la majoria dels casos s’han perdut”, i és que des del 1930, any en què arribà Thede a València, ha plogut molt. “La cultura és de vegades un cadàver, i aquest llibre aporta moltes dades rescatades de la mort”, recorda el professor.
La idea de publicar-lo va sorgir ara fa cinc anys, al 2006, quan l’Acadèmia Valenciana de la Llengua muntà l’exposició homenatge pel XXV aniversari de mort del gramàtic. Garcia Perales rebé l’encàrrec d’escriure una ressenya sobre algun inèdit. La Albufera de Valencia, avorrit a l’Arxiu Sanchis Guarner d’Elx, esperava la crida. Més endavant, Denes li oferí la possibilitat de publicar-lo. L’edició de la traducció, que inclou des de fotografies de l’època a reproduccions del manuscrit original, passant per dibuixos del mateix Guarner, és tot un homenatge al “rescatador” incansable de la cultura popular valenciana, l’autor mai oblidat d'Els pobles valencians parlen els uns dels altres. I molt més. “Aquest llibre és en si un símbol”, conclou Perales, “com l’Alfubera, que n’atresora tants del que som els valencians”.
Una traducció castellana
Un dels fets que més crida l’atenció d’aquesta traducció és que fóra al castellà. Sanchis Guarner, un dels personatges del segle XX que més ha fet per la llengua dels valencians traduint a una altra? I, per a més inri, el castellà? Per a García Perales pot sobtar però no té més importància. La traducció, de principis dels quaranta, “és fruit de l’època” com també d’un Sanchis “format a Madrid, amb Navarro Tomás i Menéndez Pidal”. Un Sanchis, per dir-ho així, encara no “autodeterminat” lingüísticament. A banda, s’ha de tindre en compte que era una “obra escrita per alemanys, gent que no té molta idea de què és el País Valencià, i aquest potser fou un factor determinant”, com també que utilitzant la llengua de Castella “s’obria a més públic romànic”. Comptat i debatut, en castellà o en alemany, una obra imprescindible per a comprendre la trajectòria d’un dels grans filòlegs del segle.
No hay comentarios:
Publicar un comentario