CARTA POBLA DE LA GRANJA --- 6 de juliol de 1611

CARTA POBLA DE LA GRANJA   ---   6 de juliol de 1611

lunes, 30 de julio de 2012

BODES DE PLATA DE LA BANDA DE MÚSICA DE LA GRANJA DE LA COSTERA



La banda acompanya el Rosari de l'Aurora, que acaba com acaba...


ACTES DE CONSTITUCIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA. 
LGC, 30-7-2012

"En la Granja de la Costera, siendo las veintidós horas del día treinta de Julio de mil novecientos ochenta y siete; reunidos los candidatos para formar la Junta Directiva de la Sociedad Musical, por mayoría absoluta se acuerda nombrar, com Presidenet, a D. José Gil Gayá; Vicepresidente, a D. Ramón Ángel Bataller Ramón; como Secretario, a D. Rafael Bonete Picazo, y como Tesorero a D. Juan Climent Ramón; Vocales, a D. Vicente Ramón Climent, a D. José Fenollar Pons y a D. José Aznar Climent. // Por la Junta se manifiesta que el fin de la Sociedad será fomentar y facilitar la enseñanza musical, y el progreso de la Banda de Música, principalmente, así como los recogidos en el artículo 2 de los Estatutos de la Sociedad. // Y no habiendo más asuntos que tratar, se levanta la sesión siendo las veinticuatro horas del día arriba indicado"







La Granja de la Costera
30 de juliol de 2012

Benvolguda Societat Musical,

És tot un honor poder-vos felicitar per estos curtíssims 25 anys que compliu hui dilluns. Pareix que era l'altre dia, però ja tenim les Bodes de Plata ací. Enhorabona a tots, un per un, començant pel vostre president José Gil Gayá (tio Pepín) fins a l'actual director, Rafa Albert. I als músics, que heu cregut en la il.lusió de fer música ara en una temporada que no és molt propícia, però que fa que la cultura estiga per damunt de qualsevol interés.

Enhorabona al poble també. Perquè  ja en són dos efemèrides per celebrar. L'any passat complia 400 anys la Carta de Població, per tant, la data fundacional de 1611. I d'actes, no en van faltar cap ni un. Per a acabar-ho de rematar, un llibre i tot. Compreu-lo, són 15 euros i paga la pena. Em consta que gent d'altres comarques l'han llegit i s'hi senten identificats.

El poble té l'honor d'haver format esta banda. Sí, però jo sempre he volgut recordar Juan Niembro, el meu primer mestre, gràcies al qual toque el clarinet i gràcies al qual vaig aprendre una metodologia innovadora que m'ha permés fer carrera de músic. Bé, quasi carrera, perquè no em dedique a este ofici, però he pogut formar part de la Banda de Música de la Granja i, antigament, també he format part de la de Llanera i de Rotglà. I actualment, de la Primitiva Setabense de Xàtiva (La Vella), on toque el requint de fa anys.

Doncs això, un dia memorable per celebrar 25 anys de música grangera, festera i que ha alçat el cor del poble novament. Vos anime que en els propers mesos aneu organitzant alguna cosa important. Ja sé que ho fareu.

De moment, els MC m'han publicat estes coses:


Estic a la vostra disposició si necessiteu alguna cosa.

M'acomiade de moment fins a una propera ocasió.

Cordialment,


Vicent F. Garcia Perales, músic i filòleg.

Acta fundacional de la SM Sta. Cecília de LGC. Dijous, 30/7/1987

Vicent Climent i Nicolás Climent, a les portes de l'església de la Granja. Anys 80.

Foto oficial de la SM SC LGC. 2009. Dir.: Rafa Albert

Banda de la Granja en Festes de la Promesa. Anys 80.

Banda de LGC. 2007. Dir. Juan García Marín.

La SM en un acte de Sta. Cecília a l'Església Parroquial de Sant Francesc d'Assís.

SM Sta. Cecília de Llanera de Ranes. 1948, any en què José Gil (Pepín) va entrar a tocar el clarinet.





La banda de música de la Granja compleix 25 anys

Vicent Gª Perales / La Granja de la Costera
Era un dijous 30 de juliol de 1987. A poqueta nit es van reunir set persones que serien els que formarien la primera Junta Directiva de la Societat Musical "Santa Cecília" de la Granja de la Costera: un president, un vicepresident, un secretari, un tresorer i tres vocals. Acabada la reunió a les dotze de la nit, naixia així oficialment una nova agrupació musical: segurament la Granja es convertia aleshores en el poble més menut de la Costera que comptava amb banda pròpia.
Enguany, 25 anys després, l'activitat cultural musical al poble no ha cessat encara: l'agrupació musical acompanya tots els actes festius (comunions, festes patronals i de la Promesa...), va organitzar al poble fins i tot el XX Festival Comarcal en 2004, ha participat en intercanvis amb altres bandes de música, entre altres activitats.
Per la S.M. "Santa Cecília" de la Granja de la Costera han passat quatre directors: José Gil Climent (fill del president), Francisco Juan Tobarra (procedent de la Música Nova de Xàtiva), Juan García Marín (magnífic trompetista d'Anna, mort en fatídic accident accident de trànsit) i, fins a l'actualitat, Rafa Albert Soler (clarinetista d'Albaida).
Els antecedents de la banda, però, cal buscar-los en el valladí Juan Niembro, que va "reclutar" músics a principi dels 80 de tal manera que van formar un grup de xiquets i xiquetes que es van ensenyar a tocar la flauta dolça i van participar en activitats que organitzava Niembro amb altres pobles on també va gestar agrupacions musicals. Per exemple, a la Granja venia Ignacio Giner a tocar el violí amb els xiquets, ja que sa mare, Doña Teresa, era la mestra de l'escola infantil aleshores.
D'altra banda, cal destacar un altre dels embrions que ha potenciat la Banda de la Granja ha estat José Gil Gayá, el Tio Pepín, que és el president de Banda des d'aquell 30 de juliol de 1987. Músic per devoció i per afició, José Gil és l'ànima mater de la música a la Granja; amb ell s'ha gestat una saga familiar de músics amb fills i néts.
I si encara busquem més embrions de la música del poble, els orígens es remunten al qui va ser alcalde de la Granja, Francisco Perales (Quico el Pansit), oriünd de Llanera de Ranes però casat amb una dona de la Granja. Perales va ser qui va inculcar i va alliçonar a José Gil, qui en 1948 entrava a tocar el clarinet en la Banda de Llanera, on encara continua. La Granja, de fet, comparteix pràcticament tota la plantilla de músics amb Llanera.
Les bandes de música naixen per alguna raó que fa que els valencians no tinguem poble sense esta mena d'associacions. I la Granja no podia ser menys, per això enguany ha programat una sèrie d'actes commemoratius d'estos 25 anys de formació bandística, amb el desig d'oferir la millor música feta des del poble i per gent del poble.

lunes, 23 de julio de 2012

Dos moments (vídeos) de la conferència a Énguera

Ací, dos moments durant la conferència sobre LLENGUA ENGUERINA del passat 18 de juliol de 2012 a Énguera (Canal de Navarrés).





FINAL DE LA CONFERÈNCIA:

 






Escolteu què van dir els autors del llibre durant la presentació del 6-7-12

El passat 6 de juliol de 2012 presentàvem el llibre dels 400 anys d'història (cultura popular i població) de la Granja de la Costera.



Ja podeu escoltar els parlaments de les huit persones que érem a la taula.

FEU CLIC DAMUNT DEL NOM PER ESCOLTAR-LO


 


 










Entrevista a Miquel Mollà (Levante-EMV, 19-7-12)

El passat dijous 19-7-2012, Levante-EMV publicava una entrevista a Miquel Mollà, dissenyador gràfic del llibre dels 400 anys de la Granja de la Costera.

Magnífic el treball del nostre il·lustre granger, segons l'entrevista <<"Artista plástico de formación filosófica" [ríe]>>.





"Aixopluc", escultura en record a les víctimes del bombardeig de Xàtiva del 12/2/1939. Obra de Miquel Mollà. Fotografia reproduïda, a més del blog de MM, en el llibre dels 400 anys de la Granja de la Costera (p. 66)




És molt recomanable visitar el blog de Miquel Mollà "Art de fons", on es recull el seu currículum i part de la seua producció artística.


Currículum de Miquel Mollà, reproduït del llibre dels 400 anys d'història de la Granja (p. 382)



Ací podeu escoltar Miquel Mollà durant la presentació del llibre de la Granja, així com també la resta d'autors, el regidor de Cultura i l'alcalde.

viernes, 20 de julio de 2012

L'INFORMADOR, la Granja en primera plana (llibre dels 400 anys)

El passat 14/7/2012 eixia el rotatiu valencià i en valencià, editat des de Xàtiva, L'Informador (Setmanari d'informació comarcal).

I la Granja, amb els quatre coautors del llibre que acaba d'editar l'Ajuntament, ha estat en primera plana.


A més, en l'interior tenim el goig de vore la notícia, l'entrevista a l'alcalde Carlos Garrido i l'entrevista a Vicent García Perales, o siga, un servidor de vostés.




Al periodista, l'enhorabona i les gràcies: Juan Antonio Cloquell.

A la Granja, l'enhorabona perquè ara tindran un llibre més per fer un regalet quan vinga gent de fora (es ven a l'Ajuntament al preu mòdic de 15 euros).

A vosaltres, per llegir-me i donar-me el suport de bloguer.

Més informació sobre la presentació d'este llibre, en este blog.

L'acte, en COMARCAL.TV (Televisió de la Costera).

La notícia, en els mitjans digitals.




jueves, 19 de julio de 2012

Conferència a Enguera (VicentGP i l'ALPI)



Ahir, com vaig avançar, vaig tindre la satisfacció de passar la vesprada a Énguera (o Engra, com escrivia Gulsoy), un poble que unix sentiments, alegries i arrels. No ho dic de bades, perquè la meua família prove d'allí: la Reina era de la Granja i es va casar amb Manuel el Sombrerero, que era d'Énguera.

A saber com parlaven entre els dos!!! El ben cert és que l'enguerí, el dialecte local, "la parla enguerina", és molt més que una peculiaritat o una manera de ser del poble. Anit ho vaig descobrir.

Matías Aparicio Simón (autor de Palabras enguerinas) amb Vicent Gª Perales. Enguera, 18/7/2012


Vaig arribar a les 18.30 i vaig assistir a la presentació del magnífic llibre de Matías Aparicio Simón Palabras de Enguera, publicat per l'Associación La Sierra CV, una institució presidida per José Cerdá, gran persona i millor dialogador.

Escolta ací la presentació del llibre Palabras enguerinas, a càrrec de Matías Aparicio.

Després de la presentació d'este llibre i haver-ne fet coneixença de l'autor, vaig dur a terme la conferència "Fonètica i lèxic enguerins. L'ALPI i la Canal de Navarrés". Després d'una magnífica presentació a càrrec de Pepe Cerdá, em vaig llançar a parlar als enguerins, en valencià, sobre els viatges de Sanchis Guarner i F. de B. Moll en setembre de 1935 a Énguera, aprofitant la seua estada als pobles veïns de Moixent i Llanera de Ranes per a les enquestes "oficials" de l'ALPI.



I vaig ser molt ben acollit. Al final, una persona de Quesa em va apuntar que recorda que de ben menut va vindre al seu poble un home del Canadà, estrager, i anava fent preguntes a persones majors. Es tractava de Josep Gulsoy, canadenc nascut a Turquia en 1925 i que es va encarregar d'estudiar els parlars de la Canal de Navarrés. Bona i feliça anècdota que, tal com li vaig respondre, és digna d'escriure i que passe a la història com a un record del pas del Gulsoy per estes terres.

De fet, Joseph Gulsoy, amb 87 anys, encara té ganes d'acabar l'estudi que un dia va começar. Almenys, algú hauria d'encarregar-se de demanar-li les gravacions magnetofòniques que va fer als anys 60 i la recol·lecció d'un vocabulari enguerí que Jaime Barberán (amic i alcalde) li va donar i que no sabem on para.

Este va ser el Power Point de la meua intervenció:

Enguera_ALPI_ppt

lunes, 16 de julio de 2012

Presentació del llibre dels 400 en Comarcal TV

El llibre es presentava el 6 de juliol i comarcal.tv ho treia el dia del meu aniversari.
Font: Comarcal.tv.

Vídeo cedit per Comarcal.TV (27/7/2012)




Ací, el mateix vídeo amb entradeta (locutada per Lorena), però amb el final amb àudio defectuós.


Per saber-ne més:




Escolta els àudios del que van dir els autors del llibre i autoritats municipals:

Conferència als enguerins sobre la llengua dels enguerins

Esta setmana aniré a Énguera a fer una conferència sobre Fonètica i Lèxic d'Énguera i la Canal de Navarrés. Estic més que emocionat i el que més lamente és que, per problemes de salut, Emili Casanova no puga vindre, ja que la conferència estava organitzada a dos mans.

Els II Cursos de Verano estan organitzats per l'associació La Sierra, de la mà del seu president Pepe Cerdà ("Enguera en la palabra", blog), amb qui he tingut el gust de parlar i de compartir no pocs interessos comuns, entre els quals, la meua relació amb esta localitat de la Canal de Navarrés, Énguera. De fet, la meua família de la Granja descendeix d'Énguera (sempre hem dit "Engra").

Fa anys que escric sobre este tema, però sempre en àmbits molt locals i reduïts, com és el llibre de festes de la Granja, el meu poble, o el de Santa Cecília de la Música Vella. El primer que vaig escriure va ser un article que el meu amic Xavi Aliaga va tindre  a bé de publicar en Noticias-7 Días, periòdic local de Xàtiva de va una vintena d'anys i del qual era redactor cap.



Ací podeu descarregar-vos algunes d'estes publicacions:

"El parlar d'Anna, una realitat costerera", Notícias-7 Días, Xàtiva, 1992


"Anna, la sabiesa m'ha hecho una estròssò en las tomateras"Llibre de Santa Cecília de la Primitiva Setabense (2005)

 "Anna i la Granja. Arromángate el camal y verás qué polseguera", Llibre de Festes de la Granja de la Costera (2007)

"Novençà o novensano", El Cresol de l'Horta (2007)

"Els parlars valencians 'xurros'", El Cresol de l'Horta (2008)



"La llengua de Teo, l'enguerino", Llibre de Santa Cecília de la Primitiva Setabense (2010)









lunes, 9 de julio de 2012

LLIBRE 400: notícia en mitjans digitals


L'Ajuntament de la Granja de la Costera va enviar per mail una nota de premsa i una invitació de l'alcalde Carlos Garrido, i alguns mitjans se'n van fer ressò. Esta informació estava extreta del blog personal meu, exactament d'ací.

Posteriorment jo vaig difondre la notícia per mail i també ha eixit publicada, esta vegada firmada, en diversos mitjans:


1. Comarcàlia (fes clic ací) **

2. Portal de Xàtiva (fes clic ací)


3. La Comarca al Día (fes clic ací)

4. Fresh Radio (fes clic ací)





**COMARCÀLIA

La Granja de la Costera
Viernes 6 de julio de 2012, por lacomarcadiadia

La Granja de la Costera publica un llibre d’història, població i cultura popular
Amb motiu de la celebració dels 400 anys el consistori municipal trau a la llum quatre treballs d’investigadors locals


VICENT GARCIA PERALES / Este xicotet poble de poc més de tres-cents habitants acaba de presentar la seua última publicació: La Granja de la Costera. 400 anys d’història, a càrrec dels investigadors Vicent F. Garcia Perales, Josep Daniel Climent Martínez, Emília Mollà Martínez i Isabel Martínez Salas, amb un pròleg de Germà Ramírez Aledón. El resultat, un magnífic llibre de tantes pàgines com habitants i anys té el poble i dissenyat per l’artista local Miquel Mollà.

El llibre va nàixer amb la intenció que el poble commemorara els 400 anys de la firma de la Carta Pobla de 1611, de tal manera que es pretenia deixar una obra escrita per a la posteritat, amb temàtiques tan diferents com la cultura popular, l’estudi de població, la història contemporània del municipi i, com no podria ser altrament, l’edició i l’estudi de la carta de repoblament del segle XVII, atorgada per Anna Ferrer a una vintenta de cristians amb la finalitat de repartir-los les propietats que esta família tenia a la Granja després que en 1609 s’expulsaren del poble i del país els moriscos.

El llibre ha estat editat per l’Ajuntament de la Granja de la Costera, presidit per Carlos Garrido Calabuig. Des de la regidoria de Cultura, regentada en els inicis del projecte per Teresa Penadés i continuada ara per Francesc Martínez Tolosa, s’ha intentat que la publicació fóra d’interés tant per al poble com per la comarca i qualsevol municipi valencià, amb la finalitat de donar compte de la riquesa històrica, cultural i social d’este poble tan menut que encapçala totes les activitats que s’hagen pogut organitzar a la comarca en commemoració de les cartes de repoblació.

Així doncs, durant tot l’any 2011 la Granja ha viscut tota una carrera d’activitats lúdiques i culturals, des de felicitacions personals als grangers que complien anys, mitjançant una targeta amb logo commemoratiu dels 400 anys, fins a l’organització del dia gran, el 6 de juliol de 2011, dia que es va efectuar la firma del document històric de repoblació i dia que s’ha triat per a la presentació del llibre.

De fet, fa un any la Granja va viure una vespra dels Sanfermines carregada de tot tipus d’activitat, des de l’ornamentació dels carrers, la cercavila de la banda de música del poble, projecció de fotografies antigues, missa solemne pels 400 anys de difunts, i un pregó final que dramatitzava el moment precís de la firma de la Carta Pobla.
Font: http://www.lacomarcadiaadia.com/La-Granja-de-la-Costera-publica-un

sábado, 7 de julio de 2012

Es presenta el llibre dels 400, sis i set dotze

Sis i sis, dotze. El 6-7-12 es presenta el llibre més important de la Granja de la Costera

Amb el títol La Granja de la Costera. 400 anys d'història i un any després del que havíem previst (estes coses passen en les millors famílies), ahir ens vam donar cita al poble, amb un centenar d'assistents, grangers i grangeres empadronats, encuriosits, encorats i encoratjats. Tothom va fer homenatge a un poble que s'ho mereix i que d'uns anys ençà pinta més al mapa de la comunicació local.

Enhorabona!

Faig ací una recopilació del que ha estat la presentació d'este llibre:

1) Acte avisat al blog dels 400.

2) Entrevista a ABC Punto Radio, de la mà de la professionalitat de la periodista xativina María Beltrán.
Hi participem Emília Mollà i Vicent G. Perales







3) Publicat a Levante-EMV:
4-7-12 "Una historia de la Granja de la Costera culmina los actos del 400 aniversario".
Pàgina sencera 4.7.12 en PDF.

6-7-12 Agenda. "Presentación de la historia del municipio".
Pàgina sencera 6.7.12 en PDF.

7-7-12 "Presentan el libro sobre la historia y la cultura de La Granja de la Costera".
Pàgina sencera 7.7.12 en PDF.





4) Vídeos (gravats per ma filla).

Vicent G. Perales




 Emília Mollà:

   

Josep Daniel Climent:

 

5) Altres publicacions.

martes, 3 de julio de 2012

ALBUFERA: CEU MEDIA declaracions subtitulades



CEU MEDIA 28/6/2012 Reportatge sobre l'Albufera de València


 Hoy, jueves 28 de junio, el canal Reportajes emite La Albufera de Valencia.
Ubicada a pocos kilómetros de Valencia, La Albufera es un parque natural de más de 2.000 años de antigüedad que se extiende a lo largo de varios municipios y pedanías. Se trata de un territorio de gran valor ecológico y apto para la agricultura, que ha sido reconocido como "Humedal de Importancia Internacional". Célebre por la diversidad de la flora y fauna que alberga, en La Albufera también pueden practicarse actividades como la pesca o la caza.




 

DECLARACIONS DE VICENT G. PERALES: 0:28-0.59 / 3:25-4:40



====================
RECULL DE TOTES LES NOTÍCIES I ACTUALITZACIONS (VÍDEOS, WEBS...) SOBRE EL LLIBRE DE L'ALBUFERA

====================